És Windows un virus?

Com he promès a l’últim article, aquí teniu la explicació per l’ús d’un terme que vaig emprar. Bàsicament és l’adaptació i traducció de l’anglès d’un conegut acudit i segurament molts ja l’haureu llegit abans, però, per a aquells que no el conegueu, aquí el teniu ;).

A veure, anem a analitzar el que fa un virus:

- Tots els virus és repliquen molt ràpidament. Segur que també deu haver-ne que no fan això, però en teoria és el seu objectiu més important així que aquells que no ho facin els considerarem “intents de virus” :-P. Bé, tornant al tema… Estava dient que els virus es repliquen ràpidament i, endevineu què? Windows també fa això! (Bé, aquest punt és més aviat per les versions “antigues”. Al Vista sembla que no li vagi tan bé xDD).

- Els virus gasten els estimats recursos del nostre sistema, fent així que la màquina vagi considerablement més lenta. I tant, el Windows també fa això!

- Molts virus venen sovint, sense el coneixement de l’usuari, juntament amb apreciats programes i sistemes. Òndia, doncs també ho fa això, Windows!

- Més d’un virus (per no dir tots) farà sospitar ocasionalment a l’usuari de que el seu sistema és massa lent (veure el punt 2) i aquest comprarà maquinari nou. Ah si? I no és això també una característica del Windows?

Fins ara tot sembla senyalar que aquesta coneguda desgràcia que ve preinstal·lada en molts ordinadors és un virus… Ep! Tot i això hi ha diferències importants: El virus tenen bon suport per part dels seus autors; funcionen en la majoria de plataformes; la seva programació és òptima, amb codi ràpid, compacte i eficient; i acostumen a ser més sofisticats a mesura que se’n van noves versions.

Així, el Windows, de cap de les formes, pot ser un virus. Però… Què és doncs? Està clar: El Windows és un bug!

Més val prevenir… (Còpies de seguretat a Ubuntu)

 

Segur que tots sabeu ho útil què és fer còpies de seguretat; és més, si s’utilitza el sistema operatiu Finestres (si, aquell del Bill…) són pràcticament imprescindible.

Però, aquest post no el dedicaré al “bug” ja citat (en un dels pròxims article entendreu perquè l’anomeno així) sinó que l’escric per parlar-vos d’un útil programa de codi obert que serveix per fer còpies de seguretat (qui ho hauria dit, amb aquest títol, eh? :P). L’aplicació en qüestió, creada al Google Summer of Code 2005 i composta per un dimoni i una interfície gràfica per a Gnome, s’anomena “Simple Backup Manager”, i està disponible sota el nom de “sbackup” als repositoris oficials de l’Ubuntu.

Captura de pantalla de la finestra

Un cop instal·lat apareixeran dues noves entrades al menú Administració (Sistema): “Simple Backup Config” i “Simple Backup Restore”. Com el seu nom indica, aquesta última serveix per restaurar còpies de seguretat. Com podeu veure a la captura de pantalla, es pot triar la còpia que es desitja i restaurar tant carpetes com fitxer individuals.

 

La primera opció, en canvi, ens permet configurar el programa. Això inclou, les carpetes que s’han de copiar / excloure i a on (en local o via FTP / SSH), cada quant s’ha de fer una còpia de seguretat, i quines s’han d’esborrar (aquí simplement es pot triar d’esborrar les més velles d’”X” dies o utilitzar un algoritme progressiu). També tenim l’opció de començar un backup immediatament.

En fi, un programa que tot bon ubuntaire hauria de tenir. I, per cert, ara m’he adonat que no està en català, així que no us estranyi si un dels propers posts és per anunciar que l’he traduït :P (Actualització: Encara no permet ser traduit, però tranquils, ja arribarà, i mentrestant, tampoc hi ha tant de text com per no entendre’l).

In Case of Emergency (ICE)

Navegant per un fòrum (i amb posterior cerca al nostre estimat Google) m’he assabentat d’una interesant iniciativa, iniciada l’Abril del 2005 pel metge d’ambulància britànic Bob Brotchie, que a continuació explicaré.

Com deveu imaginar, en molts dels accidents que es produeixen a la carretera (o també d’altres), els ferits acostumen a portar un telèfon mòbil. Tampoc és massa extrany que les forçes de rescat tinguin problemes (i necessitin molt temps) a l’hora de decidir a qui han de trucar d’entre la interminable llista de números que hi ha a la majoria d’agendes.

Per aquest motiu, ha sorgit l’idea de que tothom tingui a la seva llista de contactes el número de la persona que s’ha de trucar en cas d’accident guardat sota el mateix sobrenom. El nom triat és ICE (de l’anglès, In Case of Emergency, és a dir, en cas d’emergència); en cas de que hi hagi diverses persones a qui adreçar-se es pot posar més d’una, amb les entrades ICE1, ICE2, ICE3, etc. o bé, millor utilitzar la forma  “ICE – Nom de la persona”.

Aquesta acció és fàcil, tan sols ens costarà uns segons i a canvi ens pot ajudar molt, per això crec convenient que es fagi arribar la informació citada al màxim nombre de persones.

Més informació: Washington Post

Conversió d’arxius en línia

Amb la gran quantitat de formats disponibles és dificil aconseguir conversors per cada un d’ells, i sovint s’ha d’instal·lar i fer ús de diversos programes, però ara això té una solució fàcil i gratuita.

Una interesant pàgina web, Zamzar, ens dona la possibilitat, sense instal·lar res al nostre ordinador (tan sols amb un navegador web i una adreça de correu electrònic), de convertir de forma gratuita un gran nombre de tipus d’arxius en altres d’equivalents.

Al gran llistat de formats suportats podem trobar-hi documents (csv, doc, odp, ods, odt, pdf, ppt, ps, rtf, xls), imatges (bmp, gif, jpg, pcx, png, tga, tiff, wbmp), música (aac, ac3, flac, m4a, mp3, ra, ram, wav, wma) i video (3gp, avi, flv, gvi, m4v, mov, mp4, mpg, rm, rmvb, vob, wmv) a una gran quantitat d’altres formats. I fins i tot permet convertir videos directament des del YouTube i d’altres pàgines!

Per començar a utilitzar-lo simplement ves a la web de Zamzar, digues-li quin arxiu vols convertir (fins a 100MB) i introdueix l’adreça de correu electrònic on vols que arribi l’arxiu convertit.

PHP Throwdown

M’acabo d’assabentar de que el dia 27 d’aquest mes hi ha una marató de PHP, el PHP Throwdown. Consisteix en fer una aplicació PHP en només 24 hores, ja sigui sol o en un equip, i presentar-la en una de les quatre categories (tres les diran uns dies abans de començar, la quarta es “altres”). Doncs res, aquí en teniu la pàgina oficial (en anglès).